JOAN SALVAT- PAPASSEIT (1894- 1924)

BIOGRAFIA DE L'AUTOR

Joan Salvat-Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com un poeta d'Avantguarda, va tenir també una activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seua figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó, que van posar música a alguns dels seus poemes. Ahui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i "El poema de la rosa als llavis" ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

SI JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador, pescaria l'aurora,

si jo fos caçador, atraparia el sol;

si fos lladre d'amor, m'obririen les portes,

si fos bandit millor

que vindria tot sol:

-els cancellers del món no em sabrien mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell, m'enduria les noies,

si volien tornar, deixarien llurs cors:

i en faria fanals

per a prendre'n de nou.

Una vegada conegut l'autor d'aquest poema, el meu grup i jo hem fet un paral·lel al de Joan Salvat-Papasseit.

Si jo fos pintor, et pintaria la lluna,

si jo fos fuster, et construiria el món;

si fos cambrer, et serviria la meua ànima,

si fos cuiner, et cuinaria l'univers sencer.

-les meues obres serien la il·lusió de tothom,

les millors valorades als ulls de Van Gogh.

POEMES

A la classe d'ahui, la professora ens ha donat una sèrie de poemes per grups, els quals hem analitzat i fet propostes educatives.

Al meu grup i a mi ens ha donat quatre diferents, "el semàfor, els nassos, la tortuga i els dos cuquets". Per a cadascú d'ells hem fet una proposta educativa que pensem que és adequada tant per l'edat dels xiquets com per les activitats propostes.

Els poemes són els següents:

EL SEMÀFOR

El semàfor s'ha empipat

amb la coloma atrevida

que passa amb roig, i li crida:

- Atura't! Que t'has pensat

que jo aquí no hi pinte res?,

o és que t'has cansat de viure?

Espera el verd! M'has entés?

-Ai, beneit! No em faces riure!

-contesta ella-. Si et plau,

ocupa't del teu carrer,

que jo sempre passaré

mentre el cel em marque blau!

PROPOSTA:

1. Reflexió dels xiquets fins a arribar a la conclusió del sentit del poema.
2. Representació per parelles del semàfor i la coloma

ELS NASSOS

Els núvols s'han posat un nas llarg;

s'han volgut disfressar de pallassos

per fer riure la terra i el cel.

Els ocells, des dels arbres del parc,

quan han vist acostar-se tants nassos

han fugit carregats de recel.

- Ei! Que els núvols només volen gresca!,

no us espante la cara grotesca;

no fugiu, ocellets, no temeu!

Aquests nassos només duraran

tant com una bufada de vent.

Ells esperen només que  rigueu,

i després els veureu que es desfan

cel enllà, al llevant, o a ponent.

PROPOSTA:

1. Imaginació. Llegir el poema i arribar a la conclusió de què fa referència el títol.
2. Realització d'un dibuix dels núvols del poema a partir de la conclusió a la qual han arribat.
3. Posada en comú de les diferents idees dels grups formats.

LA TORTUGA

No sé pas si em coneix, la tortuga,

però veig que s'acosta pausada

si li ensenye un manat de lletuga,

com més blanca, molt més desitjada.

Quan la toque, es fa la poruga.

No diu "gràcies" ni "adéu", quan se'n va

tot gronxant-se amb passa feixuga.

Potser pensa: "demà tornarà".

DOS CUQUETS

Un cuc diu a l'altre:

- Amiguet, d'on véns?,

fas molt mala cara:

no m'agrades gens!

-Ai! Si tu saberes!

M'he vist obligat

a marxar de casa...

-Doncs, què t'ha passat?

-El menjar coïa

cosa de no dir:

era dins la ceba!

Déu meu, quin patir!

-Pobre amic! A casa

viuràs de primera;

vine a menjar amb mi

dintre la cirera.

PROPOSTES:

• Els alumnes per parelles, hauran de buscar les paraules que no coneguen dels poemes al diccionari. També, entre tota la classe creguem dos murals amb forma de tortuga i un altre amb forma de cuc. En ells hauran d'escriure les poesies i a més pegar les paraules que hagen buscat.

CREACIÓ D'ENDEVINALLES

 Gianni Rodari, "la gramàtica de la fantasia".

Per fer una endevinalla ben feta cal seguir els següents passos:

1. Estranyament: buscar un objecte a partir del que volem
2. Associació i comparació: comparació de trets que té l'objecte que volem.
3. La metàfora final: combinar tots els elements per a construir l'endevinalla.
4. Donar forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada.

Exemples:

Molt semblant a una cassola

porta ales i no vola

Una cosa blanca blanca

que tota la gent escampa

una cosa negra negra

que tot ho arreplega

Una vegada coneguts els passos per fer una endevinalla, el meu grup i jo hem creat tres endevinalles molt fàcils i boniques:

Poden ser quadrades o redones

com un prismàtic reduït

les poden portar totes les persones

i combinar-les amb els seus vestits.

Amb les plomes d'un gall

i un llapis molt llarg

un utensili de neteja has de fabricar

A l'hivern apareix quan neva i fa fred

com si fos una estufa

el duem al carrer

i si no la portes agafaràs un refredadet.

Què és un Limerick?

Un limerick és un gènere codificat de nonsense. És un gènere propi de la literatura infantil anglosaxona. Té una estructura molt característica.

ESTRUCTURA DEL LIMERICK

• 1r vers: indica qui és el protagonista.
• 2n vers: indica la qualitat més característica del protagonista.
• 3 i 4 vers: realització del predicat (que fa el protagonista).
• 5 vers: epítet final de caràcter extravagant.

EXEMPLES:

Hi havia un vell de voramar

de tarannà tossut i bast

que assegut d'alt d'una roca

cantava valsos a una roca

aquell vell mestretites de la mar!

Hi havia un lleó de circ
poruc i vellut
a qui faltava una rosca
i no espantava ni una mosca
Ai quin lleó més ruc!

Una vegada conegut el funcionament de com fer un limerick, a classe hem fet dues amb les nostres companyes de grup i són així:

Hi havia un ratolí molt xicotet

a qui li agradava molt el formatget

un dia passejant pel camp

una granera el va xafar

Ai pobre ratolí, només formatge per al seu melic!

Hi havia un tallarí molt llarg i fi

que sempre anava ple de nata o de tomaca

a ell li agradava molt banyar-se en l'aigua

i tan sols de bullir-lo

va acabar en la seua salsa.

Reflexió de l'assignatura

Ahui a classe hem conegut a la professora de pràctiques que impartirà aquesta assignatura. Una vegada explicades totes les pràctiques que hem de fer al llarg del quadrimestre, ens hem posat per grups de 4 o 5 persones i hem debatut a cerca de la nostra impressió de l'assignatura i també el que pensem que es va fer.

El meu grup es compon de 4 companyes, Maria, Natàlia, Olga i jo, Eva. Les quatre hem arribat a la conclusió que aquesta assignatura, "literatura catalana infantil" des d'un primer moment ens va despertar curiositat d'aprendre com introduir la literatura als nostres futurs discents d'una forma lúdica, ja que en el nostre passat els docents encarregats d'això no van despertar l'interés en nosaltres per la literatura i ens agradaria fer-ho en un futur.

També volem que els nostres alumnes tinguen imaginació, creativitat, decisió, i sàpiguen per ells mateixos la importància que té la literatura per a la nostra cultura.

Finalment, hem de mencionar que aquesta assignatura la necessitem per completar la capacitació en català, és a dir, un dels títols que hem d'aconseguir al termini del grau.