Carles Cano

Aquest autor va ser el que el meu grup i jo representarem. Hem elegit a Carles Cano, per què després de buscar informació sobre aquest autor, em va entrar la curiositat de conéixer millor. Per a explicar aquest autor aneu a fer un vídeo "draw my life", on expliquem la seua vida i obres destacades. Després van fer un teatre representant les obres més característiques de Carles Cano. Els diàlegs els hem creat totes nosaltres i la veritat que ens va agradar molt fer aquest treball, encara que també hem dedicat molt temps a fer-la.

Des de la meua opinió, pense que la nostra animació va agradar al públic i nosaltres hem quedat satisfetes amb el treball realitzat. També pense, que l'activitat feta ens va ajudar a contar la història i obres d'un autor d'una manera més entretinguda, per això hem elegit el teatre, ja que els xiquets entén millor les coses si es representen, en comptes d'explicar l'autor com si fóra una exposició.

Ací deixe el nostre díptic que hem fet explicant la vida de l'autor, les obres interpretades a l'animació lectora i unes propostes didàctiques:

També m'agradaria deixar el "draw my life" que els meus companys i jo vam fer per explicar a la classe la biografia de Carles Cano.

Mercé Company

Els meus companys, Isabel Márquez Millán, Daniel Nicolau Company, Naila Patiño Blasco, Victor Soria Sánchez i Luis Tubío Torregrosa, van fer una representació teatral de l'autora Mercé Company. Al llarg de la seua representació van contar les històries de les tres bessones.

La representació em va agradar molt, ja que el van fer molt bé i va ser molt entretinguda. El personatge que més em va agradar, va ser la bruixa, per què el va fer molt bé i em vaig riure moltissím.

Ací tenim el seu tríptic:

Teresa Duran

Aquesta animació està feta per: Matilde Coves Coves, Antonio Eugenio Filiu, Rocío García Ruíz, María Moreno García i Olga Ruiz Gutiérrez.

Els meus companys, com la majoria dels grups de classe, van fer una representació teatral amb l'ajuda d'ombres per a representar les obres més significatives de Teresa Duran. Em va agradar moltíssim l'animació, ja que em va fer riure molt i també pense que han fet un bon treball.

Ací deixe el seu tríptic:

Jules Verne

Els companys responsables de fer-nos conèixer aquest autor van ser: Paula Gonzalo, Nerea Ruiz i no me'n recorde de més i el seu tríptic no posa els nombres.

Per explicar aquest autor van utilitzar el teatre. Hi havia una companya que feia de narradora del conte La volta al món en vuitanta dies, la resta eren personatges de la història. En general l'animació que van preparar no estava mal, però a mi em va costar una mica seguir la història, per què no estava molt clara l'escenificació. Respecte al decorat, molt bonic.

En general l'animació em va agradar però hauria coses que intentaria millorar.

Ací tenim el tríptic de Jules Verne:

Carme Miquel

Els integrants de l'animació lectora responsable d'explicar l'autora Carme Miquel van ser: Ruth Ivorra Albert, Daniel Martínez Fructuoso, Ainoa Martínez Segado, Andrea Oltra Jover i Conchi Ruiz Peñarrubia.

Els meus companys van fer una animació lectora ambientada com si fóra una classe d'infantil, on estava la mestra i els alumnes, que van rebre la visita d'aquesta autora (representada per un dels integrants del grup). La que va fer de Carme Miquel va ser molt divertida i va contar molt bé la seua biografia. Els contes d'aquesta autora són molt fàcils i els meus companys van contar 3 històries diferents, una com si fóra un contacontes, una representació de titelles i altra de teatre. L'animació va estar molt bé i em va agradar moltíssim.

Ací tenim el seu tríptic explicatiu:

Enric Valor

L'animació lectora de l'autor Enric Valor és la primera que van fer, aleshores pense que els errors que van tindre pot ser hagen sigut per la falta de temps a l'hora de preparar-la.

En aquesta animació hi havia un company que feia com si fóra Enric Valor. Aquest xic el va fer molt bé. Després van interpretar de diferents maneres les rondalles que va escriure aquest autor. La primera d'elles va ser la Rondalla de Castalla i per explicar-la van utilitzar un vídeo explicatiu que no vaig entendre molt bé, ja que l'audio no s'escoltava bé. També van utilitzar els ombres per interpretar la Rondalla de Banyeres, aquesta representació em va agradar molt. Finalment, van fer una petita representació teatral de la Rondalla de Concentaina. Aquesta no vaig entendre-la bé, ja que el teatre va ser molt curt i sense una explicació prèvia, aleshores pense que la podrien haver enfocat de diferent manera.

Ací tenim el tríptic:

Lewis Carroll

Integrants d'aquesta animació lectora: Adrià Garrido Romero, Claudia López Martínez, Andrea Tendero Ferràndiz, Andrea Lozano Parra i Rocío Perea Pastor.

Els meus companys van fer un teatre amb el conte d'Alicia en terra de les meravelles. Cadascú dels integrants era un personatge característic d'aquest conte. La seua animació va ser molt entretinguda i molt bé treballada, van fer participar al públic, en definitiva em va agradar moltíssim.

Ací tenim el seu tríptic:

En aquest triptic van fer una cosa innovadora. La cançó que teniem que cantar tots aparecía del revés i havies d'utilizar un reflex per llegir la lletra.

Charles Perrault

Els integrants d'aquest grup d'animació lectora son: Javier López, Victoria García, Sandra Núñez, Isabel Perales i Mónica Ramos.

Els meus companys van començar l'animació amb un vídeo explicatiu de l'autor molt bonic i currat. També van fer una representació amb ombres i sons del conte La caputxeta vermella. Aquesta animació em va agradar molt, solament pense que podrien haver-la fet una mica més llarg, per explicar millor l'autor o fer alguna representació més dels llibres de Charles Perrault.

Ací tenim el seu tríptic:

Enric Lluch i Girbés

En aquesta animació els integrants del grup van ser: Ricardo Ayela Parra, Ariadna García Fons, Pablo Martínez Juan, Julio Alberto Nattero Martínez, Natalia Ribes Vidal i Andrea Rodríguez Vicedo.

La meua valoració d'aquest grup és la següent. Hi havia un company que feia de narrador, com si fóra Enric Lluch, creador dels personatges de les històries que més endavant van contar. Van fer participar molt al públic i això em va agradar molt. Les històries estaven molt clares i bé interpretades, van utilitzar jocs per contar les històries que va escriure aquest autor i li van donar a cadascú la seua moralitat. Aquesta animació està molt bé feta i em va agradar molt.

Ací tenim el tríptic d'aquesta animació:

CONFERÈNCIA CLARA BERENGUER

En la conferència d'aquesta autora, ens va parlar de "l'àlbum il·lustra: una visita guiada".

Clara Berenguer, va nàixer a Banyeres de Mariola, l'Alcoià en 1983. És llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València. Aquests estudis li descobriren, entre d'altres, les il·lustracions d'Alícia en terra de meravelles de Lola Anglada i li despertaren la curiositat per la il·lustració infantil. L'entusiasme pels llibres il·lustrats l'ha motivada a participar en tot el que estiga relacionat amb les publicacions infantils i la il·lustració des d'un vessant tant acadèmic com d'esbargiment.

S'ha dedicat a estudiar la il·lustració infantil valenciana. A més, va guanyar el Premi Aurora Díaz, per la seua crítica literària de literatura infantil i juvenil.

En la seua conferència ens va recomanar un blog per a recomanar àlbums il·lustrats: Blog llibreria il·lustrada, llibreriaillustrada.wordpress.com

Clara Berenguer és l'autora del llibre Quan xiula l’avi, és el seu primer relat individual, un llibre que naix de la urgència per contar una experiència basada en fets personals entorn de les relacions familiars, la qual cosa sens dubte serà compartida positivament per qualsevol lector.

Al llarg de la conferència, l'autora es va preguntar: "per a què serveix un llibre si no té dibuixos o diàlegs?"

També ens va definir la paraula il·lustrar, de la qual va dir que il·lustrar era donar llum a l'enteniment d'una cosa. Acte d'adornar un llibre amb làmines, gravats, etc. Al·lusions al text.

Una il·lustració és una manifestació particular de l’art que participa del dibuix i no arriba al públic en el seu format original. Passa per un procés editorial per a acabar en la fulla d’un llibre. A més les il·lustracions tenen un component cultural. Errors típics de les il·lustracions: que hi haja una il·lustració potent no serveix de res si no es conjuga bé amb el text.

També ens va parlar de les funcions (comunicatives i estètiques), fins i tot de l'alfabetizació visual.

• Funció comunicativa: per als més menuts, primer contacte món cultural. Text no té tanta importància, significació.
• Funció estètica: els il·lustradors no poden obviar les influències artístiques que han rebut. Condicionats per altres llenguatges artístics. Porta de primer accés a l’art dels més menuts. Comencem a treballar amb ells la sensibilització artística.
• Alfabetització visual: Destresa de veure i formular una opinió estètica. (100 joies de la literatura infantil il·lustrada).  Poder fer un judici estètic. A través de les imatges ens enfrontem al món artístic.

A més les diferències entre el llibre il·lustrat i l'àlbum il·lustrat són els següents:

• Llibre il·lustrat: presenta les il·lustracions com un complement del text.
• Àlbums il·lustrats: el text i la imatge col·laboren junts per a establir el significat de la història. Té la mateixa importància el text i la imatge. Altra diferencia: complements formals formen part de la història: portada, tipografia, etc. (Gran recull de mentides il·lustrades, exemple).

Finalment, Clara Berenguer va donar una opinió sobre aquest recurs, i va dir que per a ella els àlbums il·lustrats servien per a tots, i que no estava a favor de la catalogació dels àlbums il·lustrats. També va dir que perquè l'àlbum il·lustrat funcione s'ha de fer una relació precisa entre el text i la imatge.

El clàssic de la il·lustració és on viuen els monstres. La imatge es complementa amb el text. Fases:

• Presentació del personatge.
• Presentació del conflicte.
• Desenvolupament del conflicte.
• Resolució o desenllaç.

Altres exemples: on és el meu barret?

El pelut, àlbums muts/sense text: a molta gent l'espanten perquè necessiten el reforç del text.

Finalment, al termini de la seua conferència ens va contar l'experiència del seu llibre, ja que aquest estava basat en la seua experiència i el va escriure per a desfogar-se per la pèrdua del seu avi.

CONTE EMBASTAT

Una de les activitats proposades al llarg del quadrimestre va ser l'elaboració d'un conte embastat.

Un conte embastat consisteix a proporcionar a l'alumnat l'estructura del conte a partir d'una sèrie de preguntes que han de contestar. Les preguntes es basen en l’estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp. El primer a utilitzar aquest recurs va ser Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia. Nosaltres ens basem en la proposta de: Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat. Barcelona, Graó, 1985.

Aleshores, el meu grup i jo, com la resta dels meus companys, heu creat diferents contes embastats, ací tenim el nostre:

LA MAR DAURADA

"Una vegada hi havia un mariner anomenat Alcestes; vivia en un petit poble a la bora de la mar anomenat Gines.

Un dia va anar al mercat i un home sospitós amb els cabells blancs i la pell blanca, li va dir que la seua pobresa si acabaria si trobava l'illa. Únicament li va dir que per a trobar-la hauria de seguir la mar daurada.

Aquella mateixa nit, mentre dormia, va tindre un somni on un personatge misteriós li va donar unes indicacions d'on trobar l'illa. Aquell personatge tenia forma d'àguila, però es pareixia molt al vell dels cabells blancs que havia vist al mercat.

Quan va despertar, Alcestes marxà emocionat cap al seu vaixell, el qual tenia per bandera una calavera. Inicià la seua marxa cap a l'illa.

De camí a l'illa, pateix una tempesta i va naufragar. Dies després va despertar en una illa deserta i es va trobar una sirena observant-lo amb preocupació.

Després de caminar moltes hores per l'illa deserta, Alcestes va trobar un castell molt antic. Quan va entrar al castell, va ficar-se dins s'una habitació amagada on hi havia un portal màgic.

Quan es disposava a creuar el portal, va aparéixer un monstre diabòlic que no li posaria les coses fàcils per creuar.

Aleshores, quan va intentar creuar es va adonar que va ser empresonat a una habitació sense eixida i no tenia retorn.

Per altra banda, el monstre diabòlic va tornar a aparéixer i el va alliberar d'eixa habitació.

Que vols monstre diabòlic?- va dir Alcestes

En aquest moment, la saliva si li va entravessar al monstre diabòlic i va morir.

Alcestes va veure al coll del monstre una clau molt gran i daurada, la qual tenia una inscripció que deia: "Si vols trobar el meu tresor; nada, nada, fins que s'amague el sol". Després d'una estona pensant amb aquesta endevinalla, Alcestes va veure que s'il·luminava una porta amb la llum de la lluna, la qual s'obriria si deia "Mar daurada alojomora".

Alcestes va trobar el tresor i es va convertir en el mariner més savi de tot el món."

CONFERÈNCIA ANNA BALLESTER

El passat 28 de setembre, vaig anar a la conferència de l'autora de Poemania, Anna Ballester.

Anna Ballester va nàixer en 1954 a Borbotó. És professora de Secundària i contacontes. Especialista en literatura infantil i juvenil, ha impartit nombrosos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Ha publicat articles en diverses revistes, com ara CLIJ.

En la seua conferència ens va parlar una mica del seu llibre, a més de contar-nos grans experiències que va tindre com a professora. Ens va dir que sempre hem de ser millors, no cal conformar-se de finalitzar la carrera, és a dir, s'ha de treballar molt.

Ens va donar molts consells de com educar i enfocar les classes en els nostres col·legis. Alguns dels consells que ens va dir va ser, que sempre cal donar poesia als xiquets, que això hauria de ser vital en la vida, ja que els infants es fixen molt en nosaltres i hem de ser un exemple per a ells, aleshores si nosaltres no transmetem bé la poesia ells no es sentiran motivats a conéixer aquest gènere. També ens va dir que la poesia ens ajuda a treballar d'una forma diferent i ens dóna molts beneficis, com veure el món d'una forma diferent, ser millors persones, més humans, sensibles...

També ens va descriure quines característiques haurien de tindre els mestres de poesia:

• Model de lectura en veu alta, captar l'atenció dels infants.
• Somriure sempre, la nostra expressió és molt important.
• Fer que els xiquets ixen feliços a casa.
• Capacitat d'escoltar.
• Donar confiança.
• Reinventar l'escola cada dia. Fer coses divertides.
• Fer jocs de memoritzar.

La seua conferència va ser molt entretinguda, ja que a més de parlar-nos de com introduir la poesia als nostres futurs alumnes ens va dir i anem a fer exemples d'activitats per fer amb ells, activitats motivadores per a treballar aquest gènere, que des del meu punt de vista em va agradar moltíssim.

Algunes de les activitats proposades van ser els següents:

• Jugar amb paraules que rimen.
• Cantar cançons i contar-les històries als xiquets.
• Mostrar expressivitat a l'hora de treballar la poesia, molt important.
• Recrear poesies.
• Fer teatre.
• Llegir les poesies vocalitzant i amb el cap recte, fer les pauses segon indica
• Llegir versos amb entonacions diferents, aprendre molt bé.

Finalment, i com a conclusió, he de dir que aquesta autora era una dóna molt simpàtica que sabia transmetre molt bé tota la informació. També, com he dit abans, ens va donar molts consells de com introduir la poesia als xiquets, a més, ens va comptar les seues experiències com a professora de literatura.